El Centre de Restauració de Béns Mobles de Cataluña terminó la restauración del retablo barroco con el montaje del mismo en una capilla lateral de la iglesia. La intervención, promovida por el obispado de Solsona, ha sido financiada por el Departament de Cultura de la Generalitat.
Canal Patrimonio
El Departament de Cultura ha restaurat el retaule barroc de Sant Esteve, provinent del Pujol de Planès, exposat actualment a l’església parroquial de Sant Sadurní de Montmajor (Berguedà). La restauració s’ha dut a terme en els tallers del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) i ha durat vuit mesos. Els treballs més rellevants han estat la desinsectació del suport i la neteja de la superfície policromada, amb la retirada de les repintades superposades sobre la policromia original de la peça.
El retaule va ser concebut per presidir l’altar major del temple parroquial del Pujol de Planès, dedicat a sant Esteve i, a l’entorn de l’any 1980, es va traslladar a l’església de Sant Sadurní de Montmajor. El retaule està format per peces de dues èpoques diferents: unes taules del cos central, d’època renaixentista, que sembla que es podrien relacionar amb la producció dels germans Alegret de Cervera, i la resta del conjunt, d’època posterior, obra de l’escultor Miquel Vidal, de l’any 1635.
El moble consta d’un basament, un cos central i l’àtic. El basament, centrat per un altar de nova factura, té a cada costat dos panells en forma de porta, amb la representació dels sants Miquel i Rafael. Sobre l’altar, hi ha el sagrari original. El cos central conté tres pintures sobre taula, amb la representació de Sant Pere, Sant Esteve i Sant Pau. La part central de l’àtic l’ocupa una fornícula amb una talla de la Puríssima Concepció. Hi ha, també, un petit entaulament a sobre del qual hi ha la figura del Pare Etern en actitud de beneir. S’observen diferències estilístiques i pictòriques entre les tres taules centrals, fetes en el s. XVI, i que sembla que es podrien relacionar amb la producció dels germans Alegret de Cervera, i la resta del conjunt, d’època posterior, obra de l’escultor Miquel Vidal, de l’any 1635.
La intervenció
La intervenció, promoguda pel Bisbat de Solsona, s’ha fet amb subvenció de 15.841 euros del Departament de Cultura. La restauració que s’ha dut a terme en el suport ha estat sobretot preventiva i de neteja. Un cop desinsectat el retaule, en la cambra d’anòxia, s’ha fet un tractament de desinsectació preventiu, la consolidació del suport i la reconstrucció volumètrica amb fusta de cedre de pèrdues de suport. Quant a la policromia, s’ha cregut convenient eliminar les repintades que distorsionaven la lectura de l’obra, i a continuació s’ha netejat la policromia i la dauradura, i s’ha eliminat el vernís oxidat de les pintures.
Tenint en compte les directrius del CRBMC, s’ha fet una primera neteja de tipus aquós per retirar la brutícia superficial, seguida d’una altra amb dissolvents. Per eliminar les repintades, s’ha gelificat la solució de component aquós. La neteja amb dissolvents ha estat necessària per eliminar la capa de vernís de colofònia, molt oxidada, que es trobava en la capa superficial de totes les taules pintades. Un cop envernissats tots els elements del retaule amb una resina de baix pes molecular, s’ha aplicat massilla a les pèrdues de policromia i de preparació. La reintegració pictòrica s’ha fet amb una primera base d’aquarel·les i s’ha acabat amb pigments aglutinats amb vernís.
Finalment, s’ha reconstruït l’altar amb fusta nova de pi. Es conserva el frontal de l’altar, malgrat no tractar-se de l’original del retaule i tot i que les seves mides són més grans del que correspondria. Precisament, per aquest motiu, ha calgut fer una adaptació de les mides de la taula d’altar, per tenir la màxima visualització de les dues pintures del basament. Per tal d’igualar les fustes noves, aquestes s’han entonat cromàticament amb la resta del conjunt. Abans de la intervenció, el suport, en general, es trobava en bon estat de conservació, ja que l’atac de xilòfags estava molt localitzat. L’adhesió i la cohesió de la capa de preparació amb el suport i la policromia era bona, s’observaven pocs aixecaments i les pèrdues eren petites. Les zones més importants de pèrdues de preparació es localitzaven a la part de baix de les portes, a causa de la humitat per capil·laritat absorbida per la fusta. Gran part de la policromia dels elements estructurals daurats, és a dir, columnes, volutes, enteixinat, etc., estava recoberta per una repintada al tremp, que distorsionava la lectura del retaule.
IMÁGENES: Restauración del retablo de Sant Esteve, exposat actualment a l’església de Sant Sadurní de Montmajor. Generalitat de Catalunya.
