S’han recuperat més de 150 pilars, alguns d’ells molt ben conservats que fan d’aquest jaciment un exemple únic de l’arquitectura en fusta. Una mostra de les troballes més rellevants podrà ser visitada en l’exposició que organitza el Museu d’Arqueologia de Catalunya sobre el jaciment i que s’obrirà al públic el 28 de setembre.
Canal Patrimonio
Aquest matí s’han presentat en roda de premsa els resultats i les novetats més rellevants del Projecte Quadriennal de Recerca Arqueològica (2014-2017) del jaciment neolític de La Draga (Banyoles). Els treballs, duts a terme per un equip multidisciplinari format per científics del Museu d’Arqueologia de Catalunya, la Universitat Autònoma de Barcelona, el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (IMF) i el Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles, han permès millorar el coneixement del jaciment i posicionar-lo internacionalment com l’únic jaciment arqueològic lacustre de la península Ibèrica i un dels més antics i importants de la Mediterrània occidental. Les intervencions arqueològiques efectuades en aquests darrers anys al jaciment s’han desenvolupat en una superfície de 148 metres quadrats i han permès documentar l’espai on es desenvoluparen diverses activitats de caràcter domèstic, artesanal i també relacionades amb pràctiques rituals. Entre les troballes més excepcionals cal destacar la documentació d’un taller on es confeccionaren nombrosos objectes d’ornament com denes i penjolls fets de valves de mol·luscos provinents de la costa i una fossa amb diversos cranis d’animals amb banyes que té un clar sentit ritual. A La Draga sovint el cranis de bous i en menor nombre d’altres espècies de remugants com les cabres eren manipulats per a mostrar-se com a trofeus o bé per a dipositar-los de forma especial.
D’altra banda, també s’han posat al descobert els fonaments de diversos habitatges de fa 7300 anys. S’han recuperat més de 150 pilars, alguns d’ells extraordinàriament conservats, que mostren un treball extremadament acurat. Aquestes troballes fan d’aquest jaciment un exemple únic de l’arquitectura en fusta de les primeres comunitats agrícoles i ramaderes que s’assentaren a la vora de l’Estany. Són fins ara l’únic exemple conservat de construccions neolítiques en fusta de tota la Península i un dels més antics d’Europa. També s’han pogut documentar i extreure els pilars de fusta que formaven part de les cabanes i altres construccions. Un primer estudi i anàlisi d’aquests elements ha estat de vital importància per entendre l’organització dels poblats de La Draga. La majoria d’aquests pilars estaven fets amb fusta de roure, espècie que actualment està poc representada en l’entorn de l’Estany. Els pilars seran mostrejats per fer estudis genètics dels roures, datar-los i caracteritzar el procés d’elaboració.
La importància d’aquest poblat prehistòric rau en que va ser un dels primers indrets on les societats pageses neolítiques es van establir al Nord-est de la Península ibèrica, ara fa uns 7300 anys, transformant l’espai que els envoltava per tal de desenvolupar les pràctiques agrícoles i ramaderes necessàries per a la seva subsistència. El tret més singular del jaciment és la conservació d’elements elaborats en fusta i d’altres matèries orgàniques, fet excepcional per a cronologies tan antigues i que possibilita un apropament diferent i més complet a la comprensió de les primeres societats pageses de la Mediterrània occidental. En les tasques d’excavació han participat unes 200 persones, entre ells estudiants en pràctiques del grau d’Arqueologia de la UAB, d’altres universitats de l’Estat i de tota Europa. També en els darrers anys han participat una desena d’estudiants de batxillerat d’instituts de tota Catalunya en el marc del programa ARGO de la UAB. El jaciment de La Draga, degut a la seva singularitat, està en procés de ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) per part del Govern de la Generalitat de Catalunya.
Una mostra de les troballes realitzades fins ara i dels resultats del seu estudi podrà ser visitada en l’exposició que està produint el Museu d’Arqueologia de Catalunya i que s’obrirà al públic el 28 de setembre. En aquesta exposició es podran veure, per primera vegada, les peces originals elaborades amb materials orgànics, a més d’altres objectes, així com una reconstrucció virtual del poblat que s’ha pogut fer gràcies a un projecte RECERCAIXA finançat per l’Obra Social “La Caixa” i l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP). Els resultats d’aquests darrers anys, de gran impacte científic i projecció internacional, així com el nombre creixent de visitants que rep el Poblat Neolític de La Draga any rere any, preveuen un projecte de futur tant de recerca com de divulgació.
IMAGEN: Algunos de los restos encontrados en La Draga. Generalitat de Catalunya.
